Salut, i força al canut!

La traca final del 2008 ©© Leica Llapissera @ Wikimedia

~ Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, nacionalment famoses pels seus balls processionals i recentment seleccionades com una de les set meravelles valencianes, també estan ara incloses en la llista de candidatures a patrimoni cultural immaterial de l'estat espanyol junt amb altres relíquies valencianes com el Tribunal de les Aigües, el Misteri d'Elx, les Festes d'Alcoi, les Falles, les Fogueres i la Magdalena: tot s'ha de dir, jo he votat al Tribunal de la Vega de València per diverses raons, entre les quals l'antiguitat, la singularitat i la llengua vehicular que du implícita esta manifestació en particular.

~ Cal dir també que no m'agraden massa esta classe de competicions, especialment quan, per la mateixa regla de tres, també haurien pogut incloure -verbigràcia- els Moros i Cristians de Cabdet (els més antics registrats), les Falles d'Alzira (la segona ciutat fallera)... o l'Entrâ de la Mãedéu de l'Oreto de l'Alcúdia; al cap i a la fi, les processons d'Algemesí ja consten com a una de les -discutibles- Set Meravelles Valencianes al costat de l'Albufera, l'Estació del Nord, la Llotja, el Marqués de Dos Aigües, el Penyal d'Ifac i la ciutat de Xàtiva, amb la qual cosa podem considerar que els toputs ja estan aviats.

~ Ara, per una altra banda, com a riberenc pancomarcalista tinc l'obligació moral de dir-vos que, si no heu votat encara, ho feu per la Procesión de la Virgen de la Salud (sic), ja que és el candidat més pròxim geogràficament i una de les cites anuals on més voltes podreu escoltar la tonãeta de la muixaranga! I, per si encara no heu anat mai a vore cap de processó a Algemesí entre el 7 i el 8 de setembre -tot riberenc deuria anar-hi almanco una volta en la vida, com a Sueca-, ací vos cante la relació de balls i l'explicació de la falla amb música d'Al Tall:

Provessó Comença la provessó sense música ni ciris, precedida en oració pels misteris i els martiris. Va primer, davant de tot, la famosa Muixeranga: ningú sap d'on ve eixe mot; potser del de moixiganga? Segueix l'orde establert: darrere d'ells va la Nova; porten xiques i van de roig i de verd; sempre s'embruten la roba. Fan el Ball & els ciriets, pugen l'Alta i la Torreta; fan l'Enterro o el Guió & quatre pinets, quan se sent la musiqueta... En seguida, els Bastonets al compàs que els du l'estrofa i, a continuació, els Arquets, divorciats de la Carxofa. Els xiquets i les xiquetes, són els vers protagonistes, del ball de les Pastoretes, i les mares, les modistes. En'cabant, les Llaurãores executen els boleros: les dones són ballãores i els hòmens són mãedeueros. La jornâ és molt intensa, i a la gent li cau la bava: tot lo món sap quan comença i ningú sap quan s'acaba. Ja arriben els Tornejants, entre la Creu i el Guió; pantomímics, ràpids i desafiants al so de la percussió. I per fi arriba l'anda amb la Mãedéu de la Salut, mentre celebra la banda un retorn ben merescut. Tres voltes se l'emportaren 'ixos rabossots d'Alzira i tres voltes se quedaren sense puesto ni caîra. Aixina serà per sempre, que la història bé ho raona, i tots els anys, el 7 i el 8 de setembre, farem les Festes Majors a la patrona.